La punta de l'iceberg.

La punta de l'iceberg.

Recentment s'ha publicat l'últim estudi demoscòpic de l'Observatori Sociològic de Sant Cugat. Podeu veure les dades aquí. No l'he llegit tot, però la part sobre emergència climàtica m'ha resultat suficientment inquietant com per a escriure aquesta carta.

De fet, recomano que llegiu les dades directament, perquè si només llegiu les valoracions que en fa l'Ajuntament, segurament acabareu més confoses que abans de llegir res sobre el tema. Expresions críptiques com la següent no ajuden a que entenguem la realitat de la situació:

“Pel que fa a les actuacions que s’estan fent o es volen engegar a la ciutat, el 16% dels enquestats diu conèixer la declaració d’emergència climàtica a Sant Cugat i entre un 20 i 30 % coneixen les accions que es volen emprendre per donar-hi resposta. En canvi, una gran majoria, (entorn del 80 %) les valora entre bastant i molt positivament i les puntua amb una nota mitjana d’entre 7 i 8.”

Bé, avui m'agradaria fer una mica de matemàtiques:

Si el 16% dels enquestats saben que s'ha declarat l'emergència climàtica, i el 25% coneixen les accions que s'han plantejat per donar-hi resposta:

-Hi ha com a mínim un 9% que no sap que s'ha declarat l'emergència climàtica, però si que coneix les accions que es volen empendre per combatre-la.

Si el 25% coneixen les accions que s'han plantejat per donar-hi resposta, i el 80% les valora bastant o molt positivament:

-Hi ha com a mínim un 55% dels enquestats que valora entre bastant i molt positivament les accions que es volen emprendre sense conèixer-les.

Curioses dades. Sembla que, o bé les enquestes estàn mal fetes, o bé una part estadísticament enorme dels enquestats es burlen de l'Observatori sociològic, o bé l'Ajuntament ens enreda amb les xifres i la seva interpretació.

Per entendre aquests resultats, cal entendre el biaix existent entre allò que creiem saber i allò que realment sabem. Aquest biaix es mostra en el gràfic “Grau d'informació sobre la crisi climàtica”: Un 57'7% es considera amb bastanta informació, i un 16'4% es considera molt ben informat. Aquestes dades contrasten amb el 16'1% que coneix la declaració d'emergència, o l'acció plantejada per donar resposta a l'emergència climàtica més coneguda, que és coneguda per un 30,2% dels enquestats.

-Menys gent de la que es considera a si mateixa molt informada sobre la crisi climàtica, s'ha assabentat de que s'ha declarat l'emergència climàtica a Sant Cugat.

-Menys de la meitat de la gent que es considera bastant o molt informada sobre la crisi climàtica, coneix l'acció plantejada per donar resposta a l'emergència climàtica més coneguda de totes les accions plantejades pel nostre Ajuntament.

Voldria remarcar que això escrit en negreta són matemàtiques, no ideologia. Potser aquests resultats no són els que voldria remarcar l'Ajuntament, però són els resultats objectius de les enquestes. I això que és l'Ajuntament qui ha fet aquestes enquestes.

A partir d'aquí, les meves valoracions personals:

O bé la gent està molt menys informada del què creu estar;

O bé la declaració d'emergència i les accions fetes, proposades i imaginades pel nostre ajuntament tenen una campanya de comunicació cap a la ciutadania mal plantejada.

La pregunta realment interessant potser sigui quin percentatge d'aquest biaix és atribuïble a que la gent és idiota, i quin percentatge és atribuïble a que els polítics són inútils. Escullo posar la major part de la responsabilitat d'aquest drama en l'inutilitat de la classe política. També he de reconèixer però, que al meu ego l'hi agradaria considerar-me a mi mateix molt informat sobre la crisi climàtica, formo part del 16,1% que es va assabentar de que l'Ajuntament ha Declarat l'Emergència Climàtica, i, tantmateix, no tenia ni idea que hi hagués accions fent-se o proposant-se des del mateix Ajuntament per donar resposta a la crisi. M'agradaria saber quina nota mereixen les accions que fa o proposa l'Ajuntament per donar resposta a la crisi climàtica, però no la opinió de tothom, sinó només la de les persones que sàpiguen quines són aquestes accions, ja que jo no estic informat, i per tenir l'opinió d'algú altre que com jo, no s'ha informat, prefereixo quedar-me amb la meva pròpia opinió.

Per cert, la meva valoració és que no fan, proposen ni tenen intenció de fer cap acció per donar resposta a la crisi climàtica, a part d'aquelles que serveixin principalment de cara a la galeria, que són més aviat poques i poc rellevants. Suposo que això seria un zero i escaig en una escala del zero al deu.

Analitzem més dades:

¿Què significa, si és que significa alguna cosa, que un 63% de la gent està d'acord o totalment d'acord la frase “Faig tot el que és bo pel medi ambient encara que em pugui costar més diners o li hagi de dedicar més temps.”?. Aquesta xifra esperançadora segurament ens diu més de les nostres creences que de les nostres accions. Costa de creure que la majoria de la població de Sant Cugat no utilitza avions, cotxes ni motos, no gasta canyes de plàstic d'un sol ús, no vota als polítics que prioritzen l'economia fòssil per davant de la vida, segueix una dieta vegetariana i de proximitat, sempre va a comprar amb la seva pròpia bossa de tela, tanca l'aixeta mentre es renta les dents, assisteix cada setmana a les manifestacions dels Fridays for Future, separa efectivament els seus residus, guarda els seus diners a una banca ètica, i ha renunciat a tenir piscina, gos, i més d'un fill. Lamentablement, aquest 63% no significa res de tot això, perquè si signifiqués alguna d'aquestes coses, la nostra ciutat tindria un altre aspecte.

Trobo preocupant la dada de que hi ha més gent que està d'acord o molt d'acord amb que “Moltes de les afirmacions que es fan sobre les amences que suposa el canvi climàtic són exagerades” (21'2%) que gent que coneix la declaració d'Emergència Climàtica (16,1%)

A la preocupació que em generen aquestes dades objectives, s'em suma la preocupació per la valoració que en fan alguns polítics de l'equip de govern, aquests que hom creuria que s'autoposicionen com a gent bastant ben informada i d'extrema esquerra: “No és una novetat que l'interès per la crisi climàtica estigui a l'ordre del dia. Amb la darrera enquesta, però, constatem que la població de #Sant Cugat en som conscients i que cal afrontar aquesta emergència de forma col·lectiva.”

Aquest biaix d'auto-complaença que ens fa dòcils votants i consumidores, no és un problema exclusiu de la crisi climàtica, com ja apunta el titular de l'article sobre les mateixes dades, amb una perspectiva general, publicat a El Cugatenc: “El Govern millora la nota però la ciutadania segueix desconeixent les actuacions de l'Ajuntament”. Això és una valoració molt més precisa de la realitat política a Sant Cugat. I què ens diu de nosaltres i el nostre govern, que no ens diu (quina sorpresa!) el titular de la Web de l'Ajuntament, molt més selectiu amb quina xifra utilitza pel titular “El 80% de la ciutadania valora molt positivament les accions municipals plantejades per fer front a l’emergència climàtica”.

Conformar-nos amb allò que creiem saber, ens està portant a estavellar la nostra barca col·lectiva contra l'iceberg. Seria prudent, com a mínim, estimar que per cada cosa que sabem, n'hi ha unes quantes més que desconeixem i ens la poden fotre per sorpresa. Per cert, que el coronavirus, com el temporal Glòria, o l'onada de calor de l'estiu passat, no entren en la categoria de coses desconegudes que emergeixen de les profunditats per sorpresa, sinó d'obstacles dels quals ens havien avisat, però contra els que hi hem picat de cara, per no voler canviar el rumb, tot i veure el que s'apropava.

I ara, voldría proposar un esforç d'imaginació:

¿Podem imaginar que es declarés una emergència sanitària i se n'assabentés menys gent de la que es considera a si mateixa molt informada en temes de salut?

¿Podem imaginar què hagués passat als nostres hospitals si el nivell de responsabilitat assumit per les autoritats (i la població) en la crisi del coronavirus hagués sigut similar al que han assumit (o diuen haver assumit) per a la crisi climàtica i ecològica?

¿Podem imaginar quines coses impossibles serien possibles si el nivell de responsabilitat assumit per les autoritats (i la població) en la crisis climàtica hagués sigut similar a la que hem viscut per a la crisi del coronavirus, i que sabem de primera mà, ara si, que és possible?
¿Ara que hem vist el que podem fer per a salvar la vida d'un 10% de la població, a què estarem disposades per a salvar la vida del 100%?

Segurament, només hi ha una dada que ens pot donar motius per a cert optimisme:

Cal remarcar, abans, que les dades d'aquest estudi es van obtenir al desembre, just abans d'entrar al nou món distòpic pandèmic dels últims mesos.

Aleshores, l'opció “ecologia i crisi climàtica” tenia un ajustadíssim primer lloc compartit amb “avenços mèdics” en la llista dels “temes dels quals més ens interessa rebre noticies”. (48,4% i 47,5% respectivament). Sembla raonable esperar que aquests percentatges hagin canviat en la pròxima ronda de l'Observatori sociològic, degut a l'impacte del coronavirus en la nostra societat.

Fins i tot a pesar de que el canvi climàtic és més mortal que el coronavirus.

Fins i tot a pesar de que l'origen de la pandèmia es troba en la degradació ambiental.

Les autoritats, si fóssin responsables, hauríen d'explicar-nos la veritat: tal com és, i no tal com ens agradaria sentir-la.

La veritat sobre l'emergència climàtica, el nou virus és només un dels molts problemes que amb el temps aniràn a més, però que ara ja són indubtablement una realitat problemàtica, també a casa nostra. Haurien d'explicar-nos que la normalitat no tornarà. Que la normalitat mai va ser res més que una il·lusió macabra on qui moria, semblava que eren sempre els altres, en altres països on la vida és més barata.

Però no, no sentirem a cap partit ni govern del nostre poble ni del nostre país explicar la veritat del coronavirus, de la mateixa manera que no han explicat encara la veritat sobre l'emergència climàtica.

És sa reconèixer, que la virulència i rapidesa de tot plegat també ens ha agafat per sorpresa a moltes persones que portàvem ja un temps avisant de que el col·lapse ecològic comportaria, entre altres coses pitjors i més difícils d'imaginar, noves malaltíes. I és que allò que si que sabíem (que això era només qüestió de temps que passés, que això es repetirà i anirà a més, mentre insistim a seguir cavant la nostra tomba ecològica i dir-ne desenvolupament) també amagava una absoluta ignorància que teníem, i seguim tenint, sobre quin serà el desenllaç últim de la crisi ecològica, cada cop més a prop del punt de no retorn, la crisi sanitària que ha parit aquesta crisi ecològica, i la crisi econòmica i política que ha parit el virus.

Diuen que la realitat és terca, a pesar dels nostres canvis d'opinió. Nosaltres podem adoptar l'actitud que creiem més oportuna per navegar-la.

Per a totes les persones que crèiem saber, o volíem pensar, com jo mateix, que l'emergència climàtica era una qüestió de responsabilitat cap al futur:

Benvingudes al futur.

Isidre Castañé Campmany

Alarmista climàtic i comunicador confinat.